En el libro del Génesis se narra cómo un ángel dio permiso a Lot para salir de la ciudad con la condición de no mirar hacia atrás. Sin embargo, Edith -su mujer- por el camino se dio la vuelta y miró hacia Sodoma, desobedeciendo las normas y, como consecuencia, convirtiéndose en estatua de sal.
Caminar, y en particular hacerlo sin rumbo, -practicar la flânerie, como dicen los franceses-, vagabundear y callejear nos predispone a las impresiones que cobran vida a nuestro paso.
Así es como pude reflexionar sobre la representación de la mujer payesa en la rotonda de sa Pobla. Me propuse despertarla de su letargo de estatua, levantarla y representarla rodeada de los frutos de su trabajo, de un gran vergel, de la riqueza agrícola de sa Pobla de la cuál ella es responsable y pieza fundamental.
Majo Polanco, participante del taller ‘Sa Ruta del Colesterol’ de Miralda en sa Pobla en octubre de 2024.
In the Book of Genesis, an angel grants Lot permission to leave the city under one condition: he must not look back. However, along the way, Edith—his wife—turns to look at Sodom, disobeying the command and consequently transforming into a pillar of salt.
Walking, especially aimlessly—practicing flânerie, as the French say—wandering and strolling, opens us up to impressions that come to life as we move.
This is how I came to reflect on the representation of the payesa woman in the roundabout of sa Pobla. I set out to awaken her from her statue-like slumber, to raise her up and depict her surrounded by the fruits of her labor—a great orchard, a tribute to the agricultural wealth of sa Pobla, of which she is both guardian and fundamental figure.
Majo Polanco, participant in Miralda's "Sa Ruta del Colesterol" workshop in sa Pobla, October 2024.
En el llibre del Gènesi es narra com un àngel va donar permís a Lot per sortir de la ciutat amb la condició de no mirar enrere. No obstant això, Edith -la seva dona- pel camí es va capgirar i va mirar cap a Sodoma, desobeint les normes i en conseqüència sent convertida en estàtua de sal.
Caminar i en particular sense rumb -com diuen els francesos, practicar la flânerie-, vagar, ens predisposa a les impressions que cobren vida al nostre pas.
Així és com vaig poder reflexionar sobre la representació de la dona pagesa a la rotonda de sa Pobla. Em vaig proposar despertar-la de la seva letargia d'estàtua, aixecar-la i representar-la envoltada dels fruits del seu treball, d'un gran verger, de la riquesa agrícola de sa Pobla de la qual és responsable i peça fonamental.
Majo Polanco, participant del taller ‘Sa Ruta del Colesterol’ de Miralda a sa Pobla l'octubre de 2024.
